El primer bany de l’any!

Avui és dissabte. Estem nerviosos/es i hem quedat a l’escola per començar una gran aventura: l’excursió final de curs. 

El grup de Picarols marxem a Hostalets de Balenyà, més concretament al Puig de Balenyà. 

Per a molts de nosaltres és la primera excursió de la nostra vida, ja que durant la pandèmia no hem pogut fer cap sortida de tot el cap de setmana. Quasi no sabem ni què cal portar a la motxilla… els àpats, roba de recanvi… ostres… al paper d’excursió posa banyador i tovallola!! Voldrà dir que ens banyarem? 

Fa una calor insuportable. Ens dirigim carregats/des com a mules cap a l’estació de Sagrera. Gent per tot arreu, trens que venen i van… i per fi el nostre, l’R3 direcció Vic. Baixarem a Hostalets de Balenyà i allà ens esperarà en Xavi, que ens recullirà les motxilles!! Menys mal perquè amb el que pesen… 

Ja ens hem instal·lat i berenat. Començem la celebració de la paraula. Avui tractem els valors que Jesús vol transmetre: honestedat, amistat, compartir, perdó… però sabem que té molts més! 

És de nit i és tant fosc que no es veu res!!! Juguem al joc de les banderes al bosc més proper. Aprenem a lluitar contra les nostres pors amb l’ajuda dels companys/es i les lots. 

Bon dia!!!! 

Per fi s’aixequen aquests monitors/es! Com es nota que ahir estaven fent gresca i xerinola… Al bon dia hem parlat dels nostres desitjos, aspiracions… ho hem escrit a un foli, hem fet un avió de paper i l’hem fet volar lluny i més lluny… 

Després d’esmorzar cal que ajudem a en Tintín. Últimament està enfadat, ens crida i vol el mal per tothom.. pobre.. un encanteri l’ha transformat. Caldrà que anem a veure una granja amb vaques per a desfer l’encanteri… 

Finalment la Capitana Haddock ens ajuda i aconseguim que en Tintín torni a ser qui era..

I PER FIIIIIIIIIIIII l’esperat moment… anem a la piscinaaaaaaaaaa. Sembla que està una mica freda però de seguida t’acostumes. Una capbussada per aquí, una cursa amb crol per allà… compte que t’esquitxo… 3, 2, 1 iiiii JA! 

Ja són les 16h i començem a marxar… les tornades sempre són més ràpides del que semblen… en un 3 i no res ja som a l’estació. 

El Xavi ens retorna les motxilles i pugem al tren. Tan sols ens queda 1 hora de camí amb unes partides a l’UNO i a veure les families…. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s